- Una part de tu: els teus ulls
- Una virtut: la que tens per fer-me riure, en qualsevol moment i situació, fins i tot quan ho intento evitar
- Una habilitat: la que tens per aconseguir que no pugui estar enfadada amb tu més de 10 minuts seguits (salvo situacions puntuals! ;))
- Una cosa que admiro: la teva enorme capacitat per no decaure, per veure el costat positiu de les coses, l'entusiasme i motivació que poses en tot el que fas i la teva ferma convicció que podem amb tot el que vingui (val, és més d'una cosa, però he estat incapaç de dir només una)
- Una cosa que m'encanta: que malgrat la son que tinguis i lo cansat que estiguis, sempre m'esperes per anar a dormir
- Una cosa exasperant però a la vegada entranyable perquè és 100% tu: el teu caos i despiste
- Un moment del dia: quan ja hem tancat els llums per dormir i t'abraces a mi
- Una olor: la que fas tot just sortit de la dutxa, havent-te ensabonat amb Rituals! :)
- Una paraula: les 20.000 que t'inventes per cridar-me, en comptes de dir-me "Anna"
- Un moment d'aquests 6 anys i una miqueta més: moltíssims, però el primer que m'ha vingut és a Londres, al setembre de 2007, asseguts per la tarda/nit a la gespa de Green Park, amb una Étoile d'Or, fent la roda i la vertical, i rient com dos nens petits
- Una il·lusió: les petites estones que trobem pels dos
Diuen que la felicitat no te la pot donar ningú ja que no és una cosa externa, i saps que hi estic d'acord, però el que sí et puc assegurar és que, amb tu al costat, la vida és molt més bonica.
Feliços 27 flockins
T'estimo,
Anna.
(pd. imatge via pinterest)
Llegia fa pocs dies una reflexió molt interessant -i molt més llarga- de Peter Bourquin sobre la relació de parella. En resumeixo aquí la idea: Com que t'estimo com a parella, et prenc i t'accepto tal com ets; com que vull estar present al teu costat, no busco una altra relació; i la meva responsabilitat perquè la parella funcioni m'exigeix fer-me càrrec de les meves pròpies mancances... Tot això fa que renunciï a altres possibles parelles, perquè et trio a tu, i que renunciï també a la fantasia de la felicitat perfecta.
Què bonica aquesta reflexió de Peter Bourquin! M'ha encantat i hi estic 100% d'acord. Moltes gràcies per compartir-la!! :)
♥ (tan bonito..)
Muchas gracias Ana :)