gràcies


1 comment



So... avui fa just 18 anys la meva vida va canviar per sempre. Ja sé que amb cada decisió que prenem i cada pas que fem la nostra vida canvia però, en aquest cas, va ser un gran canvi, EL canvi. Perquè vas arribar tu, sense jo demanar-ho (qui voldria renunciar voluntàriament a ser la reina exclusiva de la casa?) i vas revolucionar el meu món. Aquell 31 d'octubre de 1995, de matinada, quan els papes em van despertar per dir-me que arribaves i vem anar els 3 a la clínica, el papa en moto i la mama i jo en taxi, allà el meu món va fer un gir de 360º. Recordo que el primer que vaig pensar quan et vaig veure, i així li vaig dir al papa, va ser "però si és de color lila!". T'asseguro que en aquell moment no era gens conscient de com aquella coseta petita i lila pel fred podia arribar a tenir tant impacte en mi. Si ho hagués sabut, et puc garantir que hagués demanat la teva presència molt abans.

Però tu i jo ja sabem que tot arriba en el moment perfecte, així que vas nèixer just quan tocava. Aquest post no és per explicar les 20.000 meravelles teves, ni per dir-te com de genial ets (t'agradaria, eh? ;p); és simplement per dir-te gràcies per existir, perquè no sé si mai t'ho he dit i és així com realment ho sento: gràcies per existir i canviar la meva vida per sempre. Ets el millor regal que em podien fer els papes.

Així que quan avui ens veiem i celebrem que tens 18 anys, i comencis a negociar amb la mama tot el que voldràs i podràs fer a partir d'ara, jo també estaré celebrant per mi, per aquest gran canvi que va venir en forma de germà fa 18 anys i que ha fet que la meva vida sigui molt més bonica i plena. Va per tu!

Per molts anys cuqui




(imagen del pastel vía pinterest) 

1 comment

  1. Anónimo

Leave a Reply